Deïtats femenines
Deïtats femenines CAPÍTOL 1
Deïtats femenines
Deïtats femenines CAPÍTOL 1
1
Què és una deïtat?
L’assemblea dels déus
Àmfora, vers el 510 aC, argila, alçària: 23,2 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © 2012 RMN-Grand Palais / Stéphane Maréchalle

Segurament has sentit parlar de Demèter, Hera o fins i tot Afrodita. Totes formen part de la gran família de déus i deesses grecs, éssers que, en els mites antics, tenien un poder superior al dels humans.

 

Els fidels no els adreçaven pregàries i ofrenes de manera desinteressada: buscaven guanyar-se el favor de les deïtats. Cada déu o deessa protegia un àmbit concret de la vida.

 

Així doncs, quins poders sobrenaturals tenen les deesses?

En el món mediterrani antic, sovint s’associaven les deesses als àmbits següents:

 

  • L’amor: Afrodita, en la mitologia grega

 

  • La maternitat: Hathor, en la mitologia egípcia, reconeixible per les seves banyes de vaca

 

  • La llar: Vesta, en la mitologia romana

 

  • La natura i la caça: Àrtemis, en la mitologia grega (o Diana, en la tradició romana)

 

  • La saviesa i l’estratègia militar: Atena, en la mitologia grega
Afrodita de Fréjus,
entre el 27 i el 68 aC, marbre, 164 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © RMN-Grand Palais / Hervé Lewandowski
Amulet amb la deessa Hathor
entre el 665 i el 525 aC, trobat a Kom el-Hisn, faiança silícia, 10 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © Museu del Louvre / RMN-Grand Palais / Georges Poncet
Urna amb la deessa Vesta
entre el 75 i el 125, marbre, 45 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © 1976 Museu del Louvre / Maurice i Pierre Chuzeville
Estàtua de Diana, la caçadora
tors en marbre, entre el 75 aC i l’any 25, elements en bronze del segle XVI, 143 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © RMN-Grand Palais / Stéphane Maréchalle
Atena Mattei (o Atena pacífica)
entre el 350 i 340 aC, còpia del final del segle II aC o del segle II dC, marbre, 230 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © RMN-Grand Palais (Museu del Louvre) / Hervé Lewandowski
Hèrcules (imatge del film)
1997, dirigit per Ron Clements i John Musker, Hèrcules, Walt Disney Pictures.

La influència d’aquestes figures antigues ha perdurat fins avui, fins i tot en dibuixos animats populars.

En poques paraules

En els mites antics, les deïtats són éssers amb un poder superior al dels humans.

2
Focus en el culte a Vesta i les verges vestals
Apropem-nos a l’antiga Roma…

Les verges vestals prenen el seu nom de Vesta, deessa de la llar i protectora de la casa. Per als romans, el foc domèstic era essencial: servia per escalfar-se, cuinar i reunir la família. Aquest foc simbolitzava la vida, la protecció i la continuïtat de la comunitat.

Aquestes sacerdotesses dedicaven la seva vida al culte de la deessa per tal de protegir la ciutat de Roma. Per fer-ho:

 

  • mantenien encès el foc sagrat del temple dia i nit

 

  • feien ofrenes i pregàries a Vesta

 

  • complien un vot de castedat i evitaven qualsevol relació amorosa

 

  • purificaven el santuari amb aigua

 

A canvi d’aquest servei al bé públic, gaudien de privilegis excepcionals. Eren legalment autònomes i no depenien ni del pare ni del marit, una situació molt poc habitual entre les dones romanes.

Vestal, Jean-Antoine Houdon
1787, marbre, Museu del Louvre, París. Fotografia © Museu del Louvre / RMN-Grand Palais / Pierre Philibert.
En poques paraules

A l’antiga Roma, les verges vestals eren les sacerdotesses de Vesta, deessa del foc i de la llar.

3
Seductora o amor conjugal

Tot i que les verges vestals no podien enamorar-se, l’amor és el motor de moltes divinitats. Ara bé, no totes l’entenen de la mateixa manera…

 

Descobreix-ho a través de dos mites protagonitzats per:

 

 

(1) Ixtar, deessa mesopotàmica

 

(2) Isis, deessa de l’antic Egipte

Placa amb la deessa Ixtar sobre un lleó sostenint la seva arma
II mil·lenni aC, descoberta a Tello, terracota, 12 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © RMN-Grand Palais / Franck Raux.
Figureta d’Isis
entre el 664 i el 332 aC, descoberta a Memfis, esteatita, 11 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © Museu del Louvre / RMN-Grand Palais / Christian Décamps.
Comparer
Placa votiva de Gilgamesh lluitant contra el brau

 

Ixtar, deessa de l’amor sexual, va tenir nombroses conquestes. Quan va intentar seduir Gilgamesh, ell va rebutjar-la. Ferida en el seu orgull, la deessa va enviar un brau furiós contra ell, i la seva venjança va causar la mort de milers d’innocents.

Papir de les lamentacions d’Isis i Neftis

 

Isis, deessa de l’amor conjugal, va perdre el seu marit Osiris, assassinat i esquarterat pel seu germà. Ella va recórrer el món per reunir els fragments del cos i recompondre’l cos, i després el va embolcallar com una mòmia. Aquí apareix protegint-lo amb devoció.

En poques paraules

Les divinitats vinculades a l’amor poden representar-ne vessants diferents: la dimensió sexual, com Ixtar, o l’amor conjugal, com Isis.

4
Isis, una deessa molt popular
Fixem-nos de més a prop en la figura d’Isis.

Venerada a l’antic Egipte, era —entre moltes altres coses— la deessa de la fertilitat.

En honor seu es portaven amulets protectors que ajudaven les dones embarassades i les protegien dels perills d’avortament o de mort durant el part. Fins fa ben poc, l’embaràs era una etapa molt perillosa en la vida d’una dona, i per això era millor tenir els déus de la teva banda.

Amulet del nus d’Isis
entre el 332 i el 365 aC, descobert a les illes d’Elefantina, vidre, aprox. 2 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © 2007 Museu del Louvre / Georges Poncet.
Altar d’Astràgal consagrat a Isis
entre els segles I i III dC, marbre, 55 cm, Museu del Louvre, París. Fotografia © Museu del Louvre / RMN-Grand Palais / Maurice i Pierre Chuzeville.

Aquesta deïtat va arribar a ser tan important que el seu culte es va estendre per tota la conca mediterrània!

 

En aquest altar procedent de l’antiga Roma, la podem reconèixer pel sistre que sosté a la mà, un instrument musical utilitzat a Egipte en les cerimònies dedicades a ella.

En poques paraules

A l’antiguitat, Isis —deessa egípcia de la fertilitat— era venerada fins i tot en llocs tan allunyats com Roma.

5
Representacions de mare i fill

 

 

Isis —sí, ella altra vegada— encarna també el paper de la mare, igual que moltes altres divinitats.

 

Al llarg de la història, les dones han estat sovint associades a la maternitat, i les imatges de mare i infant apareixen en èpoques, regions geogràfiques i religions molt diverses.

Fem un cop d’ull a alguns exemples!

Figureta de Xipre,
entre el 1400 i el 1230 aC, terracota, 20 cm, Museu del Louvre, París. Foto © RMN-Grand Palais (Museu del Louvre)/Franck Raux
Figureta d’Isis alletant,
entre el 664 i el 332 aC, bronze, 30 cm, Museu del Louvre, París. Foto © Museu del Louvre, Dist. RMN-Grand Palais/Georges Poncet
La Verge alletant el Nen, Vivarini Bartolomeo
segle XV, oli sobre fusta, Museu del Louvre, París. Foto © RMN-Grand Palais (Museu del Louvre)/Tony Querrec
Louise-Elisabeth Vigée Le Brun, Madame Vigée-Le Brun i la seva filla, Jeanne-Lucie (o Julie),
1789, oli sobre fusta, 130 × 94 cm, Museu del Louvre, París. Foto © RMN-Grand Palais (Museu del Louvre)/Tony Querrec
En poques paraules

Les representacions d’una mare amb el seu fill han transcendit fronteres geogràfiques i èpoques.

6
Les excepcions…
Medea furiosa, d’Eugène Delacroix,
1862, oli sobre tela, 120 × 84 cm, Museu del Louvre, París. Foto © RMN-Grand Palais (Museu del Louvre)/René-Gabriel Ojeda

En contrast amb totes aquestes figures mitològiques virtuoses, Medea encarna aspectes molt més foscos. Per venjar-se del seu marit infidel, aquesta dona esdevé maquiavèl·lica fins a l’extrem d’arribar a matar els seus propis fills.

 

El dramaturg grec Eurípides relata aquest mite en la seva tragèdia titulada Medea. Aquesta història ha circulat àmpliament, ja que es pot trobar fins i tot en papirs egipcis!

 

La figura de Medea ha estat reinterpretada moltes vegades en la literatura i en les arts, posant de relleu les múltiples facetes del personatge: de vegades assassina implacable, d’altres esposa ferida, i en ocasions dona culta i maga.

 

Tot i que les dones han estat sovint representades com a mares i esposes, ara és el moment de descobrir altres representacions i els seus estereotips!

Papir Didot,
entre el 170 i el 160 aC, descobert al Serapeu de Memfis, Egipte, papir, 107 × 17 cm, Museu del Louvre, París. Foto © Museu del Louvre, Dist. RMN-Grand Palais/Georges Poncet
En poques paraules

La figura mitològica de Medea és la d’una dona maquiavèl·lica que va arribar a matar els seus propis fills.

En resum, has descobert:

  • Què és una deïtat?
  • Focus en el culte a Vesta i les verges vestals
  • Seductora o amor conjugal
  • Isis, una deessa molt popular
  • Representacions de mare i fill
  • Les excepcions…
Per practicar

En la mitologia grega, Vesta és la protectora de…

Has de triar una resposta

Els amulets en honor d’Isis protegien especialment contra…

Has de triar una resposta

Aquesta figureta d’una mare i un infant prové de…

Has de triar una resposta

Has desbloquejat el següent capítol del curs Les dones en l’art mediterrani.

CAPÍTOL 2

Estereotips de la feminitat

continuar

Per aprofundir

Aprofundeix en el tema amb l’ajuda dels nostres recursos.

més detall