Les dones es quedaven a casa sense fer res? La idea pot semblar plausible. En moltes societats, les dones vivien sota la protecció del marit, i era l’home qui treballava fora de la llar per mantenir la família.
En l’art, les dones apareixen sovint representades fent tasques domèstiques.
Malgrat la manca de representacions, les dones sempre han treballat, tant dins com fora de la llar.
Les visions esbiaixades sobre la història de les dones han fet pensar, sovint, que abans del segle XX no hi havia dones en posicions de poder.
Però moltes dones han exercit càrrecs de màxima responsabilitat al llarg de la història i arreu del món. Us proposem fer-ne un breu recorregut.
(1) A Sumer, a l’actual Iraq, la princesa de Lagash —fa més de 4.000 anys— ens va deixar el seu retrat.
(2) A Egipte, la princesa Karomama, del segle IX aC, va ser una gran sacerdotessa. Era considerada una reina i disposava de palau propi.
(3) A Bizanci, a l’actual Istanbul, Ariadna va ser emperadriu al segle V, i les seves opinions eren escoltades i respectades.
(4) A França, al segle XVII, la reina Maria de Mèdici va governar en nom del seu fill, encara massa jove per regnar.
Aquestes dones poderoses han inspirat nombroses obres d’art, peces musicals i pel·lícules.
Aquí en teniu un dels nostres exemples preferits: Cleòpatra.
Aquest és un fragment de Cleòpatra (1963), dirigida per Joseph L. Mankiewicz.
Al llarg de la història, moltes princeses i reines han exercit el poder. Algunes han caigut en l’oblit, però d’altres han deixat una empremta profunda en la cultura popular.
Cleòpatra no va ser l’única dona que va regnar a Egipte. La primera dona a convertir-se en faraona va ser Neferusobek.
Tot i que la seva estàtua ha patit el pas dels segles, encara ens dona pistes valuoses sobre com volia ser representada com a sobirana.
Hi porta:
(1) les tires d’un vestit femení
(2) un tapall masculí
(3) una sivella de cinturó amb el nom que ella mateixa es va triar: Neferusobek, derivat del déu cocodril Sobek, símbol de força i poder
(4) un nemes, el tocat característic dels faraons
En adoptar insígnies que fins aleshores eren pròpies dels homes, Neferusobek volia mostrar-se com a igual davant els faraons masculins.
La faraona Neferusobek va combinar vestimenta i insígnies masculines i femenines per legitimar el seu poder.
Al llarg de la història hi ha hagut dones que no han buscat complaure ningú.
Per referir-se a elles, sovint s’ha utilitzat un terme despectiu: virago (del llatí vir, home). Una virago és una dona que presenta qualitats tradicionalment considerades masculines, com ara la força o el coratge.
En la mitologia grega, per exemple, les amazones apareixen armades i combaten. Tot i així, aquestes dones guerreres eren sovint menyspreades pel seu esperit combatiu. En els relats antics simbolitzen el caos, i la seva mort es presenta com una manera de restablir l’ordre i l’harmonia.
Encara queda molt camí per recórrer perquè les dones quedin lliures dels estereotips heretats. Tot i això, les amazones han esdevingut avui heroïnes del cinema!
Les qualitats considerades «masculines» o «femenines» són construccions socials. Malgrat els estereotips de gènere, les dones han demostrat força i coratge al llarg de la història.
Les normes estètiques i socials varien segons les èpoques i les cultures.
Els estils que en un moment determinat s’han considerat «masculins» o «femenins» poden invertir-se i transformar-se amb el pas del temps i d’una cultura a una altra.
Observeu aquestes imatges: tant l’home com la dona apareixen maquillats i amb les celles treballades; a més, la figura masculina duu els cabells llargs.
De fet, la cura personal i el maquillatge no han estat mai exclusius de les dones.
Al món àrab del segle XVI, els homes utilitzaven gomes vegetals per eliminar el pèl corporal. En canvi, a Occident, el cabell s’associava a la força i la virilitat, i la depilació solia reservar-se a les dones.
Descobriu aquí alguns objectes de tocador de la regió mediterrània que feien servir tant dones com homes.
Les normes de gènere varien segons la cultura i evolucionen amb el temps. La cura personal i el maquillatge mai no han estat patrimoni exclusiu de les dones.
Les obres d’art són testimoni del fet que les societats canvien amb el temps.
Per això, no ens ha d’estranyar trobar en un museu homes amb joies o dones amb pantalons.
Tanmateix, els estereotips persisteixen i, a vegades, condueixen a interpretacions errònies.
Per exemple, si un arqueòleg troba joies en una tomba, ha de deduir que es tracta d’una tomba femenina? Com acabem de veure, la resposta no és tan senzilla.
Per escriure la història, cal tenir en compte l’evolució de les normes associades a la feminitat.
"*" indicates required fields
Registra’t per accedir a tot el contingut i desar el teu progrés
És fàcil i gratuït!