Segurament has sentit parlar de Demèter, Hera o fins i tot Afrodita. Totes formen part de la gran família de déus i deesses grecs, éssers que, en els mites antics, tenien un poder superior al dels humans.
Els fidels no els adreçaven pregàries i ofrenes de manera desinteressada: buscaven guanyar-se el favor de les deïtats. Cada déu o deessa protegia un àmbit concret de la vida.
Així doncs, quins poders sobrenaturals tenen les deesses?
En el món mediterrani antic, sovint s’associaven les deesses als àmbits següents:
La influència d’aquestes figures antigues ha perdurat fins avui, fins i tot en dibuixos animats populars.
En els mites antics, les deïtats són éssers amb un poder superior al dels humans.
Les verges vestals prenen el seu nom de Vesta, deessa de la llar i protectora de la casa. Per als romans, el foc domèstic era essencial: servia per escalfar-se, cuinar i reunir la família. Aquest foc simbolitzava la vida, la protecció i la continuïtat de la comunitat.
Aquestes sacerdotesses dedicaven la seva vida al culte de la deessa per tal de protegir la ciutat de Roma. Per fer-ho:
A canvi d’aquest servei al bé públic, gaudien de privilegis excepcionals. Eren legalment autònomes i no depenien ni del pare ni del marit, una situació molt poc habitual entre les dones romanes.
A l’antiga Roma, les verges vestals eren les sacerdotesses de Vesta, deessa del foc i de la llar.
Tot i que les verges vestals no podien enamorar-se, l’amor és el motor de moltes divinitats. Ara bé, no totes l’entenen de la mateixa manera…
Descobreix-ho a través de dos mites protagonitzats per:
(1) Ixtar, deessa mesopotàmica
(2) Isis, deessa de l’antic Egipte
Ixtar, deessa de l’amor sexual, va tenir nombroses conquestes. Quan va intentar seduir Gilgamesh, ell va rebutjar-la. Ferida en el seu orgull, la deessa va enviar un brau furiós contra ell, i la seva venjança va causar la mort de milers d’innocents.
Isis, deessa de l’amor conjugal, va perdre el seu marit Osiris, assassinat i esquarterat pel seu germà. Ella va recórrer el món per reunir els fragments del cos i recompondre’l cos, i després el va embolcallar com una mòmia. Aquí apareix protegint-lo amb devoció.
Les divinitats vinculades a l’amor poden representar-ne vessants diferents: la dimensió sexual, com Ixtar, o l’amor conjugal, com Isis.
Venerada a l’antic Egipte, era —entre moltes altres coses— la deessa de la fertilitat.
En honor seu es portaven amulets protectors que ajudaven les dones embarassades i les protegien dels perills d’avortament o de mort durant el part. Fins fa ben poc, l’embaràs era una etapa molt perillosa en la vida d’una dona, i per això era millor tenir els déus de la teva banda.
Aquesta deïtat va arribar a ser tan important que el seu culte es va estendre per tota la conca mediterrània!
En aquest altar procedent de l’antiga Roma, la podem reconèixer pel sistre que sosté a la mà, un instrument musical utilitzat a Egipte en les cerimònies dedicades a ella.
A l’antiguitat, Isis —deessa egípcia de la fertilitat— era venerada fins i tot en llocs tan allunyats com Roma.
Isis —sí, ella altra vegada— encarna també el paper de la mare, igual que moltes altres divinitats.
Al llarg de la història, les dones han estat sovint associades a la maternitat, i les imatges de mare i infant apareixen en èpoques, regions geogràfiques i religions molt diverses.
Fem un cop d’ull a alguns exemples!
Les representacions d’una mare amb el seu fill han transcendit fronteres geogràfiques i èpoques.
En contrast amb totes aquestes figures mitològiques virtuoses, Medea encarna aspectes molt més foscos. Per venjar-se del seu marit infidel, aquesta dona esdevé maquiavèl·lica fins a l’extrem d’arribar a matar els seus propis fills.
El dramaturg grec Eurípides relata aquest mite en la seva tragèdia titulada Medea. Aquesta història ha circulat àmpliament, ja que es pot trobar fins i tot en papirs egipcis!
La figura de Medea ha estat reinterpretada moltes vegades en la literatura i en les arts, posant de relleu les múltiples facetes del personatge: de vegades assassina implacable, d’altres esposa ferida, i en ocasions dona culta i maga.
Tot i que les dones han estat sovint representades com a mares i esposes, ara és el moment de descobrir altres representacions i els seus estereotips!
La figura mitològica de Medea és la d’una dona maquiavèl·lica que va arribar a matar els seus propis fills.
"*" indicates required fields
Registra’t per accedir a tot el contingut i desar el teu progrés
És fàcil i gratuït!